| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º L’església parroquial de Sant Vicenç de Castellvell del Camp encara que apareix documentalment citada el 1599 el seu frontis respon a una construcció producte d’una refecció o construcció de nova planta que data, com consta a la llinda, del 1702, seguint els cànons imperants del neoclassicisme.
| ||||
El temple, de línies senzilles, eliminà la porxada que el precedia. Presenta una portalada de línies clàssiques molt sòbries rematat per un timpà triangular obert, amb una imatge del sant que ocupa l’espai central. Per damunt s’obre una rosassa. L’edifici resta coronat per un timpà triangular amb ull de bou al mig i petit campanar de cadireta al vèrtex.
| ||||
A la banda esquerra de l’edifici s’aixeca un campanar de torre de base quadrada, amb dos nivells, l’inferior amb el rellotge i el superior, amb finestres als quatre costats, on s’ubiquen les campanes. L’estucat dels seus murs simula una construcció de carreus.
| ||||
A l’interior la construcció presenta tres naus, les laterals, on s’obren diferents altars o capelles, més baixes que la central, coberta amb volta d’aresta en trams marcats per arcs faixons que reposen sobre pilastres. La decoració pictòrica de l’altar és moderna, doncs el 1936 va ser cremat el seu altar barroc, obra de Lluís Bonifaç (o Bonifàs) i tan sols es va salvar la figura més enlairada del mateix que corresponia al Pare Etern.
| ||||