Casa Delmera de Santes Creus a Conesa ***
La primera documentació coneguda d’aquest edifici es remunten a l’any 1179, quan els propietaris Berenguer de Montpaó, castlà del castell de Conesa- i la seva muller Laureta, van fer donació d’uns masos a l’orde del Temple.
| ||||||
| ||||||
Al llarg del segle XIII, els Montpaó continuaren amb la possessió d’aquesta casa forta fins que l’any 1285 el rei Pere II va recuperar la jurisdicció sobre el castell i vila de Conesa. Aleshores va permutar amb la família Montpaó la castlania que ostentaven a canvi d’unes terres i amb Santes Creus terres a Sarral, Cabra i Forès que el monarca havia cedit anteriorment. Així el monestir va ostentar la castlania de Conesa i entre d’altres propietats va rebre la casa forta dels Montpaó a Conesa que fou convertida en casa delmera o col·lectora. L’any 1569 Jeroni de Contijoc, abat que fou del monestir de Santes Creus, va reformar l’antic casal del castlans de Conesa, va refer la façana, va construir graners i la sala menjador, entre d’altres modificacions. Fou un dels més importants abats del monestir (1560-1593) i comissari general de l’orde del Cister; va instituir la salve sabatina entre la comunitat. La seva tomba amb les seves armes heràldiques es conserva a la Sala Capitular del monestir. Les seves actuacions va enriquir artísticament el cenobi, amb la construcció de retaules, noves capelles, restauració de vitralls de l’església major construcció de la Torre de les Hores, trasllat del palau abacial a la Plaça de sant Bernat, la reforma de la casa delmera de Conesa, i la construcció del forn de la Guàrdia dels Prats, nombrosos molins i cases. El cenobi de Santes Creus en va ser propietari fins l’any 1821 quan es va posar en subhasta pública.
| ||||||
| ||||||
És un edifici renaixentista de planta baixa, pis noble i golfes en el qual es trobem algun element constructiu de possible datació anterior com la porta adovellada principal de mig punt. A la planta baixa trobem el citat portal, una altra portalada de llinda plana, dues petites obertures verticals i una finestra amb reixa amb el llindar esculpit amb la data de construcció de 1569:"Anno Domini MDLXIX kalendis octobris donavit et posuit –dopo- Fratre Hieronimo Contiioch Abbate Monasterii Sanctae Crucium Hoc" (Any del Senyor de 1569, el dia 1 d’octubre, frai Jeroni Contijoc, abat de Santes Creus, la va erigir i donar” I sembla que al picapedrer no li va cabre tota la inscripció i va continuar al travesser del dintell: “Fuit Praefectus Opus” (Va ser l’impulsor de l’obra). A la planta principal i mirant l’edifici de dreta a esquerra: una finestra renaixentista amb guardapols i motllures, presidida per l’escut nobiliari de Santes Creus (sobresortint la crossa abacial cap a la dreta, amb la doble creu trevolada, els característics extrems dels braços acabats en una forma similar a les fulles d’un trèvol), una finestra adovellada presidida per l’escut de l’abat Contijoc (deixa sobresortir la crossa abacial cap a la dreta i mostra als quarters segon i tercer un pal afusat de set dents i escacats els altres dos), una finestra adovellada amb l’emblema de Santes Creus (en aquesta ocasió una única creu trevolada) i una darrera finestra amb escut de l’abat Jeroni de Contijoc altra vegada. I a les golfes, una altra finestra amb arc conopial i una segona obertura adovellada.
| ||||||
| ||||||
