Ajuntament de Cassà de la Selva
Rambla Onze de Setembre, 107
17244
Tel: 972 460 005
Ajuntament de Cassà de la Selva
Rambla Onze de Setembre, 107
17244
Tel: 972 460 005
Si bé a finals del segle XIX hi havia una nau més petita destinada a la producció d'electricitat amb llenya, a principis del segle XX, la companyia Carburos del Freser amplià l'edifici amb la construcció d'una nova nau per destinar-la a la fabricació de gas.
Així sorgia la Fàbrica de Gas o Companyia General Enllumenat Gas Acetilè, un edifici industrial característic de l'època modernista de l'arquitectura del totxo, element que fou utilitzat per emfatitzar el coronament de l'edifici i les seves obertures (la mateixa companyia tenia cura de la producció de gas a Llagostera en un edifici del mateix estil).
De l’edifici cal destacar el portal d'accés amb una reixa de ferro forjat amb elements típicament modernistes, representant elements florals. També destaquem els elements ceràmics que formen part de la composició de les finestres així com el disseny modernista del rètol. Fins a l'any 1936 hi havia una xemeneia de totxo molt alta, de la qual avui només en resta el basament.
Curiositats
La Companyia General d’Enllumenat per Gas Acetilè va ser una empresa creada a principis del segle XX amb l’objectiu de subministrar llum als carrers i edificis mitjançant gas. Aquest sistema representava una alternativa moderna als antics enllumenats amb oli o petroli, abans de la generalització de l’electricitat.
El gas que utilitzava aquesta companyia era l’acetilè, que es produïa a partir d’un procés químic relativament senzill. A la fàbrica, es feia reaccionar el carbur de calci (CaC₂) amb aigua (H₂O) dins d’un aparell anomenat generador o gasogen. Aquesta reacció produïa gas acetilè (C₂H₂) , un gas inflamable que generava una llum molt intensa i blanca quan es cremava. El carbur de calci era un material clau i sovint provenia d’empreses especialitzades com Carburos del Freser.
Un cop produït, el gas passava per un sistema de filtratge per eliminar impureses. Després s’emmagatzemava en un dipòsit anomenat gasòmetre, que regulava la pressió i assegurava un subministrament constant. Des d’aquest dipòsit, el gas es distribuïa a través de canonades fins als fanals dels carrers i alguns edificis, on es cremava per produir llum.
Aquest sistema, tot i ser innovador en el seu moment, presentava alguns inconvenients, com el risc d’explosions, la necessitat de manteniment constant i la generació de residus. Per aquest motiu, i sobretot amb l’arribada de l’electricitat, les fàbriques de gas acetilè van quedar ràpidament obsoletes i van desaparèixer al cap de pocs anys.
